NEURONES DE NADAL

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 10 de Desembre de 2014.

NEURONES DE NADAL

“Neurona sobre neurona, 
y sobre neurona una, 
asómate a la ventana, 
verás el cerebro en la cuna. Belén, neuronas de Belén, que las dendritas tocan ¿qué idea me traéis?” 

NEUROCÀPSULA

El nostre cervell ja s’està preparant per la infinitat d’escenaris nadalencs que ens deparen les següents setmanes. Els reis mags han passat aviat per ‘Neurocàpsules’ i ens han deixat un regal anticipat: un parell de biaixos cognitius als quals ens enfrontarem sí o sí aquests dies abans d’empassar-nos l’últim gra de raïm i que val la pena tenir-los en compte en la nostra presa de decisions.

 

Regals abstractes, regals concrets.

Compres i més compres nadalenques. Deixar-ho tot per a l’últim moment té les seves conseqüències. ¿Quina diferència hi ha entre comprar els regals amb molta antelació o comprar-los en l’últim sospir de la nit de nadal? Una de les teories en psicologia social (Construal Level Theory) ens descriu la relació entre la distància psicològica entre un individu i un esdeveniment i la mesura que el pensament sobre aquest sigui abstracte o concret. La idea general és que com més distant sigui l’esdeveniment, l’individu pensarà de forma més abstracta. En canvi, com més a prop sigui l’esdeveniment, més concretament pensarem en ell. En resum: si vols que el teu regal tingui un sentit profund, romàntic o que representi alguna cosa significativa en la relació donant-obsequiat, hauries de comprar-lo el més aviat possible. Altrament, la teva presa de decisions es centrarà en la part més concreta-pràctica-aplicada de l’obsequi (per què ho necessita? És útil? Cost-benefici?).

 

No recordo la nit de cap d’any.

Obsessionats. Tots obsessionats amb fer de la nit de cap d’any la vetllada més perfecta i boja de les 365 nits ja consumides. Dediquem amb molta antelació i atenció els preparatius per a tal nit: vestit, sabates, corbata (alguns atrevits fins i tot corbatí), pentinat, menú (càtering o cuinetes?), cava (brut o brut nature?), raïm (pelat i sense pinyols o naturals?), festa (discoteca o a casa amb llista de reproducció a YouTube?) i una infinitat més. Però, es tracta de gaudir el moment, o de tenir un record especial? L’interessant és que l’evidència experimental mostra que aquests dos conceptes no sempre coincideixen. La manera més directa d’avaluar la “utilitat experimentada” d’aquesta nit seria preguntant-li a la gent com se sent en un moment determinat, una noció que s’anomena “utilitat moment.” Però el que també li interessa a l’individu és tenir un bon record. No som al cap i a la fi una col·lecció dels nostres propis records? Per tant la pregunta també hauria de ser: “Com t’ho vas passar?”, i s’hauria de fer al cap d’uns dies. El que ens diuen els experiments és que això és una qüestió diferent ja que reflecteix l’avaluació global de la persona de tot un episodi en el passat i pot no ser una avaluació directa de l’estat en temps real de la persona. Rep el nom d’”utilitat recordada”. Així doncs, la “utilitat total” de la nit de cap d’any no ens queda molt clara com computar-la perquè també s’haurien de tenir en compte altres dos factors: el pic de l’experiència (el moment més agradable de la nit) i el final de l’experiència (com va acabar la nit). El contrast entre la “utilitat moment” i la “utilitat recordada” porta a col·lació el tema de les dues formes diferents de veure les experiències, els dos jo. El jo-experiència (experiencing-self) viu viatjant a través d’una successió de moments mentre el jo-memòria (Remembering-self) es queda amb els records. Segons l’evidència científica, sovint prenem les nostres decisions en termes del nostre jo-memòria, bàsicament intentant maximitzar aquesta “utilitat recordada” i no la utilitat total real. Així que, en ocasions com la nit de cap d’any, hauríem de no tractar de planejar la nit de la manera més plaent sinó d’una manera que ens asseguri un record especial per a la resta de l’any. Així que controla’t, no fos cas que t’aixequis el dia 1 i no recordis res del que hagi passat la nit anterior.

 

Més val promesa en mà que cent volant.

Promeses, proposicions i més vots. Què febles som davant les “eleccions intertemporals”. Arriba el dia 1 i els propòsits per l’any nou semblen més aviat un despropòsit. El problema recau en el que es coneix com “descompte temporal”. Es refereix a la tendència que tenim a descomptar recompenses quan s’acosten a un horitzó temporal, sigui al futur o al passat. És a dir, una cosa arriba a ser tan distant en el temps que deixa de ser valuosa. Aprofitem doncs de la tendència a donar més valor a aquelles recompenses que es van allunyant de l’horitzó temporal apropant-se cap a l’ara. Proposo doncs, una llista de promeses per a l’any nou per mesos. Un mes, una promesa.

 

Regalin en abstracte, recordin el raïm, prometin per mesos. Bones festes.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s