Per què ha triomfat l”Ice Bucket Challenge’?

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 9 de Setembre de 2014.

PER QUÈ HA TRIOMFAT L’‘ICE BUCKET CHALLENGE’?

Per a qualsevol persona amb internet, smartphone o una xarxa social l’’Ice Bucket Challenge’ ha estat ineludible.

Durant les últimes setmanes, totes les xarxes socials s’han inundat amb vídeos de persones tirant-se una galleda d’aigua gelada al cap. La campanya proposava a la gent abocar-se una galleda d’aigua gelada o bé donar diners per a la investigació de l’ELA (sigles d’Esclerosi Lateral Amiotròfica, una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular). Els que acceptaven el desafiament podien nominar tres persones més a participar. Des del 29 de juliol fins el 28 d’Agost, l’ELA ha rebut 98.2 milions de dòlars, comparat amb els 2.7 milions que es van donar l’any passat durant el mateix període. Malgrat les acusacions inicials d’’slacktivism’ –aquelles petites accions online que no es transformen en un canvi real– aquesta campanya ha estat indiscutiblement significativa.

Com pot ser que aquest tipus de moviments tinguin tant impuls i eclipsin a altres nombroses iniciatives que volen recaptar diners també per bones causes? Què va tenir aquesta campanya de diferent? Què fa que alguna cosa es converteixi en viral? I per què aquesta en específic? Intentarem desgranar alguns dels motius psicològics que hi ha darrere de tot això. 

Emocions a l’alça.

Una campanya així, tenia els elements clau de la viralitat. Provocava reaccions d’alt potencial pel fet de ser: sorprenent, divertida i sobretot perquè tenia un llaç emocional amb la causa. Diversos estudis ens demostren que la gent tendeix a enviar i fer circular contingut capaç de despertar els nostres sentits, capaç de commoure’ns, que no ens deixa indiferents (highly arousing content). Els investigadors ens expliquen que ho fem perquè aquest tipus de material ens ajuda a processar els sentiments d’un mateix i entendre’ns millor.

Presumir de bona humilitat. O no.

La psicologia de l’altruisme. Un individu que fa una bona acció està actuant de manera altruista per les raons “correctes” (perquè es preocupa per la causa) o per altres raons, més egoistes. Anunciar els actes prosocials d’un mateix a les xarxes implica certes tensions: d’una banda, el fet de publicar alguna cosa així informa al teu entorn d’un fet humanitari que potser desconeixen. Però d’altra banda, també suggereix que hom vol guanyar crèdit per ser bona persona, una persona exemplar.

I què important és la validació social… Un dels motius pel qual les persones també podrien prendre la decisió de compartir el vídeo està basat en aquesta necessitat. La gent tendeix a compartir coses que generin una bona imatge de sí mateixos i que els faci semblar més intel·ligents. Així doncs, com resolem aquest conflicte de voler reflectir les nostres veritables preocupacions per una causa en lloc d’un simple desig de presumir? Campanyes com l’’Ice Bucket Challenge’ poden ajudar, fins a cert punt, a permetre que la gent difongui el seu comportament altruista sense que sembli que estiguin presumint, ja que simplement estan seguint els passos indicats per la campanya. A més, aquestes campanyes permeten que les persones enviïn el que es coneix com ‘senyals costosos’: qualsevol pot dir que es preocupa per una causa, però que demostri voluntat d’incórrer en costos és un signe més creïble. El fet de llançar-se aigua gelada sobre el cap amb una indumentària lleugerament dubtosa i escenes una mica ridícules podria considerar-se un acte costós que ajudaria a senyalitzar una preocupació genuïna.

L”efecte màrtir’

La investigació en comportaments prosocials ha trobat evidència del que es coneix com ‘efecte màrtir’. La gent està més predisposada a contribuir a causes caritatives quan el procés de contribució s’espera que sigui desagradable i requereixi d’un esforç. El cost addicional ajuda a senyalitzar la preocupació genuïna als altres, però també a un mateix. I això és molt important. Així doncs, ruixar-se amb aigua gelada podria proporcionar la quantitat justa de “patiment” per fer que la donació es percebi com a més significativa.

Observo al veí, després existeixo.

Aquests desafiaments a mitjans socials s’aprofiten de la psicologia de les normes socials. Constantment observem el comportament dels altres per assegurar-nos que la nostra conducta és apropiada, i el comportament de les persones que són similars a nosaltres n’és la millor guia. Seguim el mateix tipus de normes que amb aquells que creiem tenir una connexió, fins i tot quan aquesta és temporal o trivial. L’’Ice Bucket Challenge’ capitalitza aquesta tendència sent un aparador dels comportaments de les nostres connexions més properes: família, amics, col·legues i els nostres famosos favorits.

El pack complet.

L’’Ice Bucket Challenge’ ens ha permès exercir dos dels nostres més fonamentals desitjos: participar d’un acte divertit amb amics mentre ens demostrem a nosaltres mateixos i als altres lo bons i pietosos que som.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s