SENSACIONS BIÒNIQUES

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 12 de Febrer de 2014.

SENSACIONS BIÒNIQUES

Per arribar fins aquí segurament has utilitzat el dit índex. Si llegeixes aquesta neurocàpsula des del teu mòbil hauràs lliscat el tou del dit per trobar l’enllaç i després hauràs fet un toc a la pantalla a forma de clic. El dit haurà trobat una superfície llisa i dura; i tu, n’has sigut conscient. Si la llegeixes des del teu ordinador hauràs fet lliscar el ratolí amb la mà i amb el dit índex hauràs pressionat el seu botó esquerre. El dit haurà trobat també una superfície llisa i dura però que en fer clic ha cedit uns mil·límetres cap avall; i tu, n’has sigut conscient.

NEUROCÀPSULA:

Agafar amb la força correcta, tocar i sentir un objecte… Fem això milers de vegades al dia sense pensar-hi. No obstant, tot això són accions que requereixen una complexa seqüència de moviments i respostes sensorials. Tenir èxit en reproduir tals prodigis en un laboratori és un veritable desafiament. Però donar vida a mans biòniques que puguin simular la natura ja està molt més a prop.

Dennis Aabo Sørenson, un senyor de Dinamarca, va perdre la part inferior del seu braç esquerre fa nou anys en un accident amb focs artificials el dia de cap d’any. Ara als seus 36 anys, Sørenson ha recuperat el sentit del tacte durant un assaig clínic gràcies a una nova pròtesi biònica. No estem parlant d’una pròtesi que ajuda a recuperar la destresa d’agafar i manejar objectes. Estem parlant ni més ni menys que recuperar una experiència sensorial! El ser capaç de detectar la textura i altres característiques d’un objecte amb una mà no-biològica de forma conscient! En definitiva, tornar a sentir. El dispositiu protètic, anomenat LifeHand 2, està cobert de sensors que interpreten la informació basada en el moviment d’uns tendons artificials. Els sensors es connecten a quatre elèctrodes que es connecten a la vegada al sistema nerviós d’en Dennis a la base del seu braç natural. Es van desenvolupar uns complexos algoritmes informàtics per traduir els senyals elèctrics ‘en brut’ en uns impulsos més refinats que poguessin ser processats pel cervell humà.

Al principi de les proves, els investigadors estaven preocupats pensant que els nervis no funcionarien després d’estar en desús durant gairebé una dècada. Afortunadament, les proves preliminars van mostrar que continuaven sent funcionals i sensibles. Durant 30 dies, Sørenson va estar connectat al dispositiu fent tot tipus de proves amb els investigadors. El major èxit va arribar quan li van embenar els ulls i li van posar uns auriculars per demanar-li que identifiqués diferents objectes només a través del tacte. Va descriure la retroalimentació sensorial com “increïble” i va ser capaç d’identificar la forma i la duresa de tots els objectes, cosa que no havia estat capaç de fer en molts anys. Desafortunadament, a causa de les regulacions per als assajos clínics, Sørenson només ha estat capaç de tenir els elèctrodes implantats durant un mes. Els investigadors confien que els elèctrodes podrien haver persistit en el seu lloc durant diversos anys sense efectes adversos.

Això últim, mentre llegia l’article acadèmic publicat a Science Translational Medicine, em va fer reflexionar sobre el desfasament entre evolució científica i regulacions sobre aquesta. Troballes, tècniques i processos que semblen estar en discordança amb el nostre status quo. I curiosament em vaig topar amb el següent pòster aquest dissabte a l’exposició “3D : Printing the Future” al London Science Museum:

“La pistola ‘alliberadora’: Ville Vaarne és un periodista Finès que es va descarregar el disseny d’una pistola a través d’un arxiu digital que circulava de forma gratuïta per internet. Va imprimir el disseny amb una impressora 3D i després la va disparar. La bala va sortir disparada pel canó però la pistola es va trencar en 4 trossos. Com més gent provi les impressores 3D, més invents d’accés lliure (open-source) estaran disponibles. Com hauria de regular la societat aquest tema per protegir la gent i les seves idees? Què en penses tu?”

Molts dels avenços tecnològics en els propers anys afectaran positiva i notablement la nostra qualitat de vida. És tremendament inquietant imaginar com serà el desfasament no tan sols entre evolució científica i regulacions sobre aquesta, sinó també la percepció social d’avenços tecnològics que comprometen la relació home-màquina a un ritme exponencial. Hi ha, i hi haurà, una tensió entre canvis (tecnològics) i estabilitat (social) que no només serà crucial per entendre el progrés contemporani, i és que la seva importància es remunta a tot el procés d’evolució biològica. Hi ha dos principals vies per superar aquesta tensió. Una via és arribar a estructures (socials) que siguin capaces de mantenir l’estabilitat i la incorporació de canvis (tecnològics) constants. Una segona via és trobar mecanismes capaços de detectar i implementar els canvis que siguin més avantatjosos. Definitivament, el més efectiu serà una combinació d’ambdues. En serem capaços?

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s