PLUJA DE NEURONES UNA NIT D’ESTIU

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 2 de Juliol de 2013

PLUJA DE NEURONES UNA NIT D’ESTIU

Llamp, tro. Llamp, tro. Una seqüència tenebrosa per a una imatge tan poètica. Pluja de neurones una nit d’estiu.

Restava amb els braços oberts enmig del carrer, esperant i expectant. N’estava fart, realment fart. Volia aniquilar aquell record i sabia com fer-ho. Aquella era la meva única oportunitat. Algunes de les neurones que es precipitaven d’aquell cel porpra estarien carregades d’informació aliena i aconseguirien substituir aquell pensament. Aquelles neurones estarien farcides d’informació d’altri, de ves a saber qui. L’aleatorietat i la perillositat d’aquell mètode eren obvis, però n’era conscient i hi estava disposat. Sabia que aquella memòria que volia fulminar encara no l’havia consolidat, i que per tant, era a l’hipocamp i encara no s’havia fixat al còrtex. Per a que la pluja de neurones penetrés al meu crani amb més concreció vaig ficar el cap cot i amb el clatell al descobert vaig romandre quiet, com una estàtua; esperant la commoció, desitjant un record desconegut. S’escoltava perfectament el so d’aquella pluja neuronal. Era molt més silenciosa que una pluja estàndard. El torrent de neurones que queia sonava exactament com una onada d’insectes espetegant contra el terra amb força. Una melodia tenebrosa per a una imatge tan poètica. Pluja de neurones una nit d’estiu.

Després de cinc minuts amb el cap cot, em vaig desplomar totalment desconcertat. Vaig aconseguir arrossegar-me fins al portal de casa. Estava xop de neurones. No recordo com vaig pujar les escales de casa, ni com vaig entrar a l’habitació, ni com em vaig treure la roba. Vaig dormir dotze hores seguides. Al despertar mai vaig saber si havia somiat que aquell record s’havia realment esborrat o si en realitat jo era aquell record i no hi hauria mai forma de substituir-lo. Una sensació tenebrosa per a una imatge tan poètica. Pluja de neurones una nit d’estiu.

NEUROCÀPSULA:

El procés de consolidació de memòria fa referència al procés d’estabilització de nous records, on també s’inclouen processos d’integració i actualització de records preexistents. Les experiències personals que es poden situar en llocs físics i moments determinats de la nostra vida diem que formen part del que s’anomena memòria episòdica. Aquestes també s’engloben en el que anomenem memòria declarativa ja que són records que poden ser evocats de forma conscient. Aquest tipus de memòries primer s’emmagatzemen temporalment a l’hipocamp per després emmagatzemar-se a llarg termini al neocòrtex.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s