PLORAR NEURONES

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 23 d’Octubre de 2013

PLORAR NEURONES

I una llàgrima va regalimar. I dos. I tres. Després les va recollir i les va posar a la seva mà esquerra que tenia en forma de bol. Un petit bassal de tristesa contingut en una mà. Es va preguntar quina era la temperatura d’aquella aigua que li sortia de l’ull. Però ara ja era tard. La calor corporal de la mà havia escalfat aquelles llàgrimes. Una tristesa càlida? No. La temperatura era insignificant. La seva tristesa era seca, aspra i tosca. La seva tristesa era magna. Tan gran que li va vessar de la mà. I una altra llàgrima va regalimar. I quatre. I cinc. Fins que es van confondre amb la pluja. 

NEUROCÀPSULA:

Què tenen en comú aquella pel·lícula ensucrada sense final feliç, la ceba de la truita de patates i el nostre/a ex? Que tots tres ens han provocat el mateix comportament: ens han fet plorar.

El plor pot semblar una resposta física estranya davant d’un desgavell emocional. Per què apareixen llàgrimes quan ens sentim veritablement tristos? Hi ha algun avantatge biològica o només serveix per espatllar el maquillatge a les noies? L’acte de plorar no només passa, ni ha de ser únicament interpretat en termes emocionals. En realitat hi ha tres tipus de llàgrimes. En primer lloc trobem les llàgrimes basals, que lubriquen els nostres ulls constantment evitant que s’assequin. Després hi ha les llàgrimes reflex que actuen en resposta a factors irritants com la ceba o la pols. Aquestes, inicien una reacció en cadena alliberant hormones al cervell que al seu torn desencadenen una resposta a les glàndules de les parpelles ajudant a desfer-se de l’agent irritant. Però encara ens queda per comentar les llàgrimes de tristesa. Quin sentit tenen? Les llàgrimes emocionals són capaces d’actuar com un senyal cap al nostre entorn sobre la nostra tristesa o angoixa de manera genuïna. Les llàgrimes desenfoquen la visió, disminuint essencialment qualsevol acció agressiva o defensiva i això és interpretat pels que estan al nostre voltant com un senyal de necessitat de calma i/o afecció. Des d’una perspectiva evolutiva això augmenta la comunicació entre individus ja que es tracta d’un llenguatge universal i en última instància, augmenta les probabilitats de supervivència. De fet, hi ha alguns experiments al respecte. S’han fet fotos de gent plorant i se n’han fet còpies eliminant les llàgrimes digitalment. Com era de pensar, les persones van qualificar les fotos amb llàgrimes com a més tristes mentre que aquelles sense llàgrimes es van confondre sovint amb confusió, por o altres expressions.

Però, què passa amb les llàgrimes d’alegria? Doncs en realitat no són tan diferents després de tot. Les llàgrimes de felicitat també es poden utilitzar com a senyals socials de com ens sentim i es creu que enforteixen els vincles entre les persones. És imprescindible destacar que ambdues emocions mostren activitat en regions similars del cervell, com l’hipotàlem i els ganglis basals, els quals estan connectats a les glàndules lacrimals.

Em posa la pell de gallina pensar que una aparentment insignificant llàgrima pugui contenir tanta informació i que sigui tan fàcil d’interpretar. Informació que es torna molt poc opaca i que destil·la característiques sobre nosaltres, el nostre estat i els nostres pensaments. Un llenguatge universal en termes evolutius tan simbòlicament senzill i a la vegada tan socialment complex. Ploreu i que el món sàpiga com us sentiu!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s