NEURONES PER LA MARATÓ DE TV3

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 11 de Desembre de 2013

NEURONES PER LA MARATÓ DE TV3

La meva humil contribució a La Marató d’aquest any no serà només monetària sinó que, a través d’aquesta neuorcàpsula especial, intentaré ‘neurosseduir-vos’ amb l’objectiu de motivar-vos a col·laborar-hi també. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica. Aquest any en concret, com tots ja sabeu, l’objectiu és potenciar la recerca científica per prevenir i curar les malalties neurodegeneratives. M’aprofitaré de les vostres neurones mirall, alma mater de la vostra empatia (capacitat de posar-se al lloc de l’altre) i la imitació de comportaments. Us proposo una reflexió sobre la pèrdua d’identitat, l’adéu a un mateix, l’evaporació del ‘jo’.

NEUROCÁPSULA:

Imagina un licor o una droga desproveïda de tot gust peculiar i útil, només per oblidar-se d’un mateix.

Tu ets el teu Alzheimer. Potser no ho recordes.

Cada 4 segons es diagnostica un cas de demència. En un 60 % d’aquests casos és Alzheimer. L’Alzheimer té un origen i unes causes que són desconegudes, és impossible de prevenir, es diagnostica tard i no existeix cap medicació que el retardi o freni el seu curs. Només l’estimulació física i cognitiva ho alenteixen. La progressiva discapacitat de les persones amb demència i la dedicació que requereixen per part dels seus cuidadors, converteixen aquestes malalties en una de les principals causes de dependència en la nostra societat.

La il·lusió de la individualitat.

En condicions normals ens sentim orgullosos de no estar subjectes a cap autoritat externa (fal·laçment), de ser lliures d’expressar els nostres pensaments i emocions, i donem per suposat que aquesta llibertat garanteix –gairebé de manera automàtica– la nostra individualitat. El dret d’expressar els nostres pensaments, però, té algun significat només si som capaços de tenir pensaments propis, de recordar qui som. Aquesta il·lusió de llibertat només serà proclamada si les condicions psicològiques íntimes són tals que ens permetin establir una veritable individualitat pròpia.

La significança i impotència de l’individu.

Aquestes conseqüències psicològiques demostren com tal impotència condueix a aquesta espècie d’evasió que trobem en observar el diagnosticat, o una conformitat compulsiva per la qual l’individu aïllat es transforma en autòmat, perd el seu jo, i, no obstant això, al mateix temps es concep conscientment lliure i subjecte només a la seva pròpia determinació. La identitat de l’individu ha constituït el problema de més envergadura de la filosofia moderna des de Descartes. Avui donem per suposat que som. No obstant això, el dubte sobre l’experiència subjectiva del nostre ésser encara existeix i ha augmentat fins i tot amb els avenços més sofisticats en neurociència.

Em recordo? o Em recorden?

Qui sóc jo? Quina prova tinc de la meva pròpia identitat més que la permanència del meu jo físic? Si bé podem apostar per l’afirmació del jo individual, també podem observar-ho des de la pròpia negació: no tinc identitat, no hi ha jo, excepte aquell que és reflex del que els altres esperen que jo sigui, jo sóc ‘com tu em vulguis’.

Aquell licor o droga desproveïda de tot gust peculiar i útil no ens agrada. Aquells records no recordats ens fan desaparèixer. Aquella il·lusió de la individualitat es desvirtua. Aquella significança de l’individu es panseix. Aquell ‘jo’ s’esvaeix; el meu ser, degenera. Cuidem més que mai a tots els cuidadors i a l’entorn de les persones amb demència.

Intenta no oblidar mai això: La solidaritat no degenera. Col·labora.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s