LA NEUROCIÈNCIA, LA GRAN PERDEDORA DEL MUNDIAL

Leave a comment
ARTICLES

 

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 15 de Juliol de 2014.

LA NEUROCIÈNCIA, LA GRAN PERDEDORA DEL MUNDIAL:

La neurona s’acosta al punt de penal. Porta el pensament a la seva dendrita, preparat per col·locar-lo amb molta cura. Tota la xarxa neuronal espera excitada al vell mig del camp, entrellaçant els seus axons. El cervell resta impacient a la porteria, movent-se d’una banda a l’altra intentant despistar l’adversari. Es torna a recol·locar els seus guants de mielina per cinquena vegada. No sap si la neurona el tirarà per l’hemisferi dret o esquerre. Comença la tanda de penals. Comença el bombardeig de pensaments.

NEUROCÀPSULA:

L’esdeveniment més important del mundial va passar desapercebut per a molts: La història de Juliano Pinto, l’home de 29 anys amb paraplegia del tronc baix i cames que va tenir l’oportunitat de fer la sacada d’honor del Mundial 2014 gràcies a un exosquelet controlat per la seva ment.

Aquest esdeveniment inusual i aquesta fascinant demostració de les possibilitats de la ciència es van difuminar davant el món sencer a causa dels escassos segons de cobertura televisiva que li van dedicar a la cerimònia d’inauguració. Per sort, a les xarxes i a la premsa digital es va viralitzar una mica la notícia. Però què ens volen dir aquests titulars tipus “Va controlar l’exosquelet amb els seus pensaments” o “Va tornar a controlar les seves cames amb la seva ment”?

Per ser capaç de controlar qualsevol cosa amb la ment, primer s’ha de llegir el cervell. No es tracta d’una lectura de la ment en el sentit ordinari de la paraula. En neurociència, per “llegir el pensament” ens referim a la visualització i el registre de l’activitat de les neurones en el cervell. Una de les tècniques més antigues que ho permet és l’electroencefalograma (EEG). I evidentment, avui dia, no som encara capaços de “llegir” qualsevol tipus de pensaments. El primer registre d’EEG fet per l’home va ser realitzat per Hans Berger el 1924 i, fins avui, l’EEG és una eina important per a la investigació i els estudis clínics. Ara, el seu potencial resideix en la capacitat de comunicació entre el cervell i un ordinador (BCI – Interfície Cervell Ordinador) a través de màquines que interpreten les nostres intencions a través de l’activitat cerebral.

Com va poder en Juliano moure la cama exactament? De forma molt simplificada (potser massa) ho podem entendre en 3 passos. (1) Els elèctrodes que tenia col·locats en Juliano al voltant del seu cuir cabellut recollien l’activitat bioelèctrica de les seves neurones. (2) Tot aquest moviment es recol·lectava en el que anomenem patrons d’activació. Els algoritmes de la interfície cervell-ordinador s’encarregaven de desxifrar a què s’associaven aquests patrons, a quin tipus de pensaments en Juliano tenia aquell moment al cap. (3) Quan els algoritmes reconeixien el patró o el senyal específic de “moure cap endavant la cama dreta” la interfície s’encarregava d’executar tal ordre. Així, l’exosquelet colpejava la pilota.

El cas de Pinto, dins del projecte ‘Walk Again’ (Tornar a caminar), ha estat una decepció segons alguns, ja que no va complir ni amb el que es preveia ni amb les expectatives creades. El projecte ha estat dirigit per Miguel Nicolelis, un neurocientífic nascut al Brasil que treballa a la Universitat de Duke dels EUA. Nicolelis volia que l’exosquelet funcionés amb implants cerebrals molt més precisos que l’electroencefalograma però també més invasius, però les presses per l’arribada del Mundial, van obligar a tot el seu equip adaptar-se a la situació. Evidentment, tot això és només el principi. Recentment comentàvem l’espectacular cas de recuperar experiències sensorials a través de pròtesis biòniques en l’article “Sensacions Biòniques“. L’objectiu és seguir millorant aquest tipus de robots perquè algun dia també puguin ajudar a tetraplègics, persones que tenen paralitzades les cames i els braços. Se suposava que l’obertura del mundial seria una demostració dels avenços de la neurociència i la rehabilitació amb la que el Brasil trauria pit d’un projecte que recull el fruit de 30 anys d’investigació científica, i el treball de 156 investigadors de 25 països . És una veritable pena que res d’això s’hagi vist.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s