COLADOR NEURONAL

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 20 de Novembre de 2013

COLADOR NEURONAL

Vaig divisar la llum al final del túnel. I vaig descobrir que no era un túnel qualsevol. Era un punyeter colador. ¿Qui havia posat un colador dins el meu cap? Ara entenia el perquè de tota aquella foscor malenconiosa. Havia viscut constantment entre informació esbiaixada, immers en un escenari que havia estat colat. Havia subsistit en una realitat filtrada.

NEUROCÀPSULA:

L’ Alex Jordan, un ex estudiant de doctorat del departament de psicologia de la universitat d’Stanford, va observar un comportament una mica peculiar entre els seus amics cada vegada que entraven en les seves respectives pàgines de Facebook i xafardejaven les últimes notícies dels seus amics. L’Alex deia que els seus amics, després de veure tantes fotos seductores, “bios” exitoses i actualitzacions joioses, semblaven sentir-se particularment malament. “Estaven convençuts que tothom portava una vida meravellosa”, reflexionava.

El sofriment és una cosa molt íntima. Em refereixo a aquella tendència d’amagar-nos dins la nostra closca i segellar-la amb lamentació. Aquella sensació de solitud, de culpabilitat és una experiència totalment íntima, subjectiva, secreta per l’aliè. Els altres ens semblen més feliços i creiem que no faran l’esforç ni d’intentar entendre’ns. Tots solem ensenyar la nostra cara més somrient, idealitzant així la vida d’uns i altres. Aquesta costum humana de sobreestimar la felicitat d’altres persones no és nova, és clar. Montesquieu deia: “Si només volguéssim ser feliços seria fàcil, però el problema és que volem ser més feliços que els altres, i això és gairebé sempre difícil, ja que creiem que són més feliços del que realment són.”

I justament pot ser que les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram… ) estiguin fent que aquesta tendència empitjori. De fet, ja hi ha diversos estudis al respecte. Les xarxes socials sembla que tenen un poder especial per fer-nos sentir més tristos i solitaris. Les anàlisis d’aquests estudis indiquen que l’ús de Facebook prediu disminucions en dos components del benestar subjectiu: ¿Com se sent la gent en cada moment i com de satisfets estan amb les seves vides? El fet de veure persistentment actualitzacions enginyoses, menjars suculents, festes desenfrenades, viatges de somni, escapades romàntiques… convida a fer comparacions constants en les què tendim a veure’ns com els perdedors. Evidentment no crec que sigui necessari esmentar que correlació no implica causalitat. Una altra explicació alternativa als resultats d’aquests estudis és que les persones fan servir Facebook quan se senten malament (és a dir, quan estan avorrits, sols, preocupats o angoixats), i el fet de sentir-se malament condueix a la disminució en el benestar del individu en lloc de la utilització de Facebook per se.

Sempre pensem en el que volem i tenim o en el que volem i no tenim. Sempre pensem en el que no volem i tenim però mai pensem en el que no volem i realment no tenim. No pensis en totes aquelles coses que t’agradaria tenir i que ara no tens, pensa en totes les coses que no vols i que actualment no tens. L’individu topa amb una gran veritat: Vivim immersos en una realitat esbiaixada, passada per colador. Una realitat filtrada.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s