TIC-TAC NEURONAL

Leave a comment
ARTICLES

Article publicat a ‘elPeriódico’ el dia 6 de Novembre de 2013

TIC-TAC NEURONAL

Ara o després. Ara o més tard. Tant li fa. La línia del temps semblava constant. Però no, era relativa. Cap enrere i cap endavant. Direccions oposades en un mateix pla. Els minuts avançaven però les agulles d’aquell rellotge neuronal restaven immòbils, com si estiguessin autènticament clavades al meu cervell. Era jo que no les deixava avançar? Era la meva percepció del temps la que dictava l’hora? Ara o després. Ara o més tard. Tant li fa. La línia del temps semblava apuntar-me a mi.

NEUROCÀPSULA:

Siguem sincers. Pot ser que estigui llegint aquest article en un esforç per evitar fer una altra tasca. Per què li fa tanta mandra començar-la a fer? Consideri’s un afortunat: està procrastinant per aprendre a no procrastinar. Que què és procrastinar? És l’acció o hàbit de postergar activitats o situacions que s’han d’atendre, substituint-les per altres situacions més irrellevants o agradables. Ara li sona, oi? Les causes psicològiques d’aquest tipus de comportament s’estan debatent encara, però el que sí que està clar és que hi ha una tendència en els éssers humans a subestimar el valor de les recompenses en base a la seva proximitat en el temps. Això es coneix científicament com descompte temporal (temporal discounting). Posem un exemple: Li ofereixo 100€ avui o 110€ en un mes. Si li faig triar, és molt probable que esculli els 100€ avui. Però no obstant, si li ofereixo 100€ d’aquí un any i 110€ d’aquí a un any i un mes escollirà molt probablement la meva última oferta. La seva forma de pensar i per tant la seva resposta han estat molt diferents. Imagino que la seva reflexió ha sigut quelcom similar a: “Si puc esperar un any, evidentment esperaré un any i un mes”. Interessant, veritat? Fixi’s que les diferències de temps i valor són exactament les mateixes en ambdós exemples tret que estan diferides en el temps.

Sembla que la motivació humana està molt influenciada pel com d’imminent la recompensa és percebuda. En altres paraules, com més lluny es trobi la recompensa més descomptem el seu valor. Això es coneix acadèmicament com el biaix del present (present bias) o descompte hiperbòlic (hyperbolic discounting). Passejar per Facebook, revisar el nostre twitter, mirar vídeos a youtube o estar llegint aquesta ‘neurocápsula’ a elPeriódico, li sembla més gratificant que l’informe que ha de lliurar demà al matí fins que la proximitat temporal incrementi el valor d’aquest informe. Però si sabem que ens haurem de quedar fins molt tard per acabar l’informe, per què repetim sempre aquest tipus de comportaments que ens distreuen? Doncs perquè segreguem dosis de dopamina en el nostre cervell que modifiquen les respostes neuronals facilitant així que les vulguem repetir una i altra vegada. Els jocs, navegar per internet, els refrigeris, ens proporcionen petites però continuades formes de gratificació i recompensa mentre que l’acabar l’informe que hem de lliurar demà és un única futura recompensa.

Què podem fer per vèncer aquesta intrínseca necessitat de posposar les nostres tasques? Desafortunadament no hi ha una única i indiscutible solució. Podem recompensar-nos a nosaltres mateixos després de treballar durant intervals de temps i anar incrementant aquests intervals poc a poc. Una cosa tan simple com marcar dates o hores límit (deadlines) està demostrat que funciona de manera efectiva per obtenir resultats millors i mantenir uns bons hàbits de treball. I si aquesta data límit ve imposada per algú extern encara és molt més efectiva. Una altra manera de superar la procrastinació és la de posar obstacles a aquestes tasques que ens distreuen. Altre cop, una cosa tan senzilla com desconnectar internet mentre intento escriure aquesta ‘neurocápsula’ m’ha servit per mantenir el rumb, no distreure’m i oferir-los-hi com sempre un xarrup de ciència.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s